diumenge, 26 de desembre del 2010

CAL·LIGRAFIA. L'obra del mes




Una branqueta de grèvol
verd i vermell a les mans.
Vesc, avet, pinyes de plata amb llaç:
jo et regalo el ram de Nadal.

Amb aromes de rosada i de camp,
de nits estelades i albades de blans.
Amb colors d'aquarel·la hivernal,
de vida gebredora a fora i caliu a la llar.

Una branqueta de grèvol
verd i vermell a les mans

dilluns, 20 de desembre del 2010

Patchwork. Boletes de Nadal de roba



Aquest és un ornament que he ideat, fet amb boles cobertes de roba. La tècnica es diu "patchwork sense agulla", ja que no hi ha res cosit!

divendres, 17 de desembre del 2010

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana.


Tractar de millorar-se un mateix
és una empresa que sol donar més bon resultat
que no pas tractar de millorar els altres.

Noel Clarasó

dilluns, 29 de novembre del 2010

A POC A POC I BONA LLETRA, per Jaume Pros

Entrevista publicada al setmanari El Vallenc, de Valls, en la seva edició impresa i digital, el dia 26 de novembre de 2010

La cal·ligrafia, fer bona lletra, és una part indestriable de l'aprenentatge que esdevé totalment necessària; això, malgrat que molts nens i nenes ho veuen com un martiri, a causa del treball rutinari que exigeix. Els de la meva generació recordem molt bé aquells quaderns Rubio que, amb insistència, ens recordaven que "Mi mamá me mima" i que "Mi papá fuma en pipa".



La Montse Melgosa París tampoc no ha oblidat aquella època: "Un dels primers records que tinc de quan era petita són els àlbums de cal·ligrafia infantil que em feia fer la meva tieta cada dia abans de dinar, amb la idea que aprengués a agafar bé el llapis. Vaig fer muntanyes d’àlbums de lletres, però mai va aconseguir el seu objectiu". Això últim ningú no ho diria, tot veient el que és capaç de fer aquesta mollerussenca, mestra d'educació infantil i de primària.

La Montse Melgosa és la primera dona europea que ha aconseguit el prestigiós London Class Certificate of Calligraphy, que expedeix la Societat Cal·ligràfica de Londres. Aquest reconeixement té molt de mèrit. Parlem d’una disciplina minoritària i que requereix molt d’autoaprenentatge. Tot plegat en un món que sembla força dominat pels homes: "Com ja saps, aquest és un ofici perdut, no s’ensenya, és difícil aprendre’l i, a la vegada, és una feina de tradició masculina, no sé ben bé per què." No hi ha dones cal·lígrafes?: "A Europa hi ha alguna dona que s’hi dedica professionalment, a l’estat espanyol, no en conec cap". I a Valls?: "Crec que a Valls fa anys hi havia un senyor que feia poemes de casament."

Quan penso en això que fas, sempre em ve al cap la imatge d'aquells monjos copistes de l'Edat Mitjana treballant pacientment i en absolut silenci sobre un còdex: "A l’Edat Mitjana es vivia de manera més pausada, la vida monàstica a l’entorn de la qual gira la major producció de còdexs seria avui en dia totalment incomprensible. Per a mi, fer cal·ligrafia és com una teràpia, oblidar-se del món per una estona, una introspecció tossuda per aconseguir la tècnica necessària i esdevenir capaç de fer obres amb la major qualitat i bellesa possibles. Poso música adequada al ritme de cada alfabet i és com fer ballar el tremp sobre el paper... Ara cant gregorià, ara blues, ara Maitips".




Era inevitable que, més tard o més d'hora, acabéssim parlant dels Maitips. La Montse va ser mestra d'alguns components d'aquest grup musical vallenc durant la seva etapa com a docent a l'escola Mare de Déu del Lledó i, avui, podríem dir que és la seva seguidora més incondicional. Tant és així que fins i tot s'ha atrevit a ampliar el ventall de caràcters tipogràfics més enllà de l'estil gòtic que tots tenim present. No sé si n'hi ha molts més, d’estils: “Hi ha alfabets antics i moderns. Dels antics, més tècnics, a banda del gòtic que tots coneixem, destacaria l’Uncial, el Cancelleresc, la Carolina catalana... Dels moderns, més expressius i gestuals, hi hauria el Newland, o el Maitips, alfabet de creació pròpia".

Però, Montse, vols dir que en l'era digital, dels ordinadors i els missatges SMS, això de fer cal·ligrafia no sembla força extemporani?: "Totalment i absolutament, però aquí hi ha la gràcia! Quin sentit té fer el mateix que tothom? D’altra banda, la cal·ligrafia no s’acaba amb els pergamins medievals, podem fer coses molt modernes i de molta actualitat!" Com per exemple?: "De la mateixa manera que escric damunt de pergamí o de paper, també ho faig damunt de samarretes, pantalles de làmpades, cortines, parets, etc. I també faig invitacions, detalls i versos de casament, postals de Nadal, estampes de comunió, punts de llibre, arbres genealògics..., qualsevol cosa que se m'acudeixi demà, també la faré. És aquest el meu objectiu principal: el treball imaginatiu".

Ja, però una cosa és tenir una afició i una altra cercar l'especialització com has fet tu. Què t'ha portat a fer aquest pas endavant? "Ser cal·lígraf és un ofici avui en dia perdut al nostre país. Hi va haver diversos motius a l’hora de decidir practicar seriosament i de manera disciplinada. Un era recuperar una feina que era i és a les portes de l’oblit; un altre, el desig d’aprendre i de dominar les tècniques d’abecedaris diferents. M’agraden les coses fetes a mà, amb el cor, crec que tenen un valor diferent. Aquella persona que rep el meu text sap que és prou important per a que li dediqui una part del meu temps, de la meva dedicació i esforç”.

Aleshores, penses dedicar-t'hi professionalment?: "La meva feina és una altra, m’agrada el dia a dia amb els nens, en gaudeixo molt. Poder compaginar la canalla amb les lletres és ideal per a mi".

Entre el jovent s'ha imposat un nou llenguatge a través dels missatges de mòbil. Paradigma de la desestructura sintàctica, les faltes d'ortografia, i tan abreujats que semblen missatges criptogràfics, amb aquesta afició teva deus ser una mestra duríssima: "Sobre això que dius, crec que és el context el que determina la forma de comunicació. T’imagines un SMS escrit en lletra gòtica? I un pergamí en què hi faltessin vocals? Per a mi, que estic moltes hores al dia corregint errors ortogràfics, fer missatges amb faltes fins i tot em sembla divertit, però ho faig només amb persones molt properes, és com riure’s una mica d’un mateix". Però jo vull saber si ets dura amb els teus alumnes: "No, gens. Tant me fa si la lletra és més rodona o més angulosa, més bonica o més lletja, l’únic que exigeixo és la claredat, que s’entengui sense haver de desxifrar un jeroglífic".

Escolta, Montse, com puc saber si estic al davant d'un bon treball cal·ligràfic? "Hi hauria molt a dir, però bàsicament cal buscar un traç segur i regular, i que el caràcter de l’obra, el que transmet visualment, l’emoció que et suggereix estigui d’acord amb el que diu el text, que sigui llegible". Per tant, un bon cal·lígraf ha de tenir algunes qualitats essencials: "Voluntat, disciplina, autoexigència, paciència amb un mateix, creativitat... Calen anys de pràctica per a dominar un alfabet, però, sense l’espurna de la creativitat, allò que fas està mancat de vida".

I quant als materials?: "Els materials emprats han d’anar en consonància amb el caràcter de l’obra. Utilitzo papers de molts tipus i tintes de tota mena. Ara en tinc una feta amb el vi d'un cul d’ampolla que va quedar d’un sopar amb persones molt estimades. També utilitzo plomes de tota classe; la meva preferida me la va fer el meu pare, i la guardo com or en barra".

Per acabar, això que fas és una tècnica o un art? "Això depèn dels ulls de qui s’ho mira. Quan estudio un pergamí medieval, la bellesa de les miniatures, tantes hores de feina, la perfecció que hi ha; hi veig art. De la mateixa manera, quan observo alguns treballs dels meus alumnes, també en veig, d'art. Però jo no em considero pas una artista, sinó més aviat una aprenent".

Doncs jo, en aquest cas, discrepo amb la Montse. Qualsevol que tingui a les seves mans un dels seus treballs comprovarà que allò és art, amb totes les lletres. I, si encara no coneixeu la seva feina, podeu fer-vos-en una idea visitant el seu bloc: Lletres i fotos. Estic segur que em donareu la raó.

dimarts, 23 de novembre del 2010

CAL·LIGRAFIA. Pergamí.



El text està en aranés, i és un recull de frases de l'autora P. Caubet Delseny que he seleccionat. Diu així:

"Pensaràs que no surto del pou, però no podem escollir. Les portes i finestres del passat es van tancant, així doncs, cal treure forces de feblesa per obrir-ne d'altres. Allò que és nou reemplaça el que és vell. Ditxosa tu que veus nèixer branques noves, malgrat també jo penso que es tancaràn les nostres portes."

Tintes cal·ligràfiques sobre suport de pell (pergamí autèntic, família!). Cal·ligrafia semiuncial irlandesa amb inicial decorada a l'estil del llibre de Kells, s VIII)

diumenge, 21 de novembre del 2010

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana


La llibertat és com els estels,
que volen perquè estan lligats.

José Luis Sampedro

dimecres, 17 de novembre del 2010

dimarts, 16 de novembre del 2010

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana.


Hi ha dues superpotències al món:
una és Estats Units,
l'altra ets TU.
J. Saramago

dimecres, 10 de novembre del 2010

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana


Només és possible avançar
quan es mira ben lluny.

Josep Ortega i Gasset

divendres, 5 de novembre del 2010

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana


El feble mai no pot perdonar.
El perdó és un atribut dels forts.
Mahatma Gandhi

dimecres, 3 de novembre del 2010

ENGRUNES de SAVIESA. la frase de la setmana


L' únic error real és aquell
del que no aprenem res.

John Powell

dilluns, 1 de novembre del 2010

Patchwork. Un receptari de cuina

Amb una roba que m'agrada molt perquè és tan catalana com el mocador de farcell, he fet aquest receptari de cuina. A dins hi haurà receptes especials... :)


dilluns, 25 d’octubre del 2010

FOTOGRAFIA



Una vanesa atalanta amb les ales una mica trencades, esgarrapant els darrers raigs de sol de la tardor...
S'alimenta d'ortigues i fruita molt madura, i és pròpia d'Europa, Amèrica i Àsia. A Catalunya es veu amb facilitat.

divendres, 22 d’octubre del 2010


L'home que s'alça
encara és més gran
que el que no ha caigut.

Concepción Arenal,
sociòloga, pedagoga i
assagista (1820-1893)

dimecres, 20 d’octubre del 2010

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana


Hi ha dues maneres de viure la vida:
L'una és com si res no fóra un miracle.
L'altra és com si tot fóra un miracle.

Albert Einstein, físic alemany (1879-1955)

dilluns, 18 d’octubre del 2010

ENGRUNES DE SAVIESA. La frase de la setmana


Una mirada et pot impressionar més
que no pas la bellesa d'uns ulls.


Mercè Rodoreda
Barcelona 1908-Romanyà de la Selva 1983)

diumenge, 5 de setembre del 2010

Premis!!!





En cosa de 10 dies, n'he rebut 2!!
Com que els hem de repartir, els nominats són:

1. La Lídia

2. El Jaume

3. L'Assumpta

4. La Mamen

5. La Sargantana

6. L'Òscar

7. El Toni

8. El Babunski

9. L'Ana

10. Somnis

Podeu emportar-vos el que us faci més ràbia, o els dos, directament!!!

dimecres, 11 d’agost del 2010

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana


Som de la matèria
amb què estan fets els somnis.

W. Shakespeare

divendres, 9 de juliol del 2010

CAL·LIGRAFIA. L'obra del mes


Estrenant els pinzells nous... Un fragment d'abecedari i una frase que sovint em diuen els meus amics...

dijous, 1 de juliol del 2010

MAITIPS, ska intel·ligent, per Jaume Pros. Foto: Carles Cubos


(Entrevista al David Tudela, dels Maitips).

Creació, innovació, compromís, són termes fortament vinculats a la cultura. En algunes ocasions aquests mots esdevenen tòpics, però, en unes altres, són conceptes que adquireixen la seva màxima dimensió. I això és el que trobem en un grup vallenc que ha aconseguit ser profeta a la seva pròpia terra, la qual cosa ja sabem que sovint no és gens fàcil.


El passat dia 18 de maig va culminar a Valls un projecte educatiu impulsat per Maitips que ha estat tot un èxit. Els membres del grup, en col•laboració amb l'administració local i algunes escoles de la capital de l'Alt Camp, van tirar endavant una iniciativa extraordinària destinada als alumnes, consistent en fer de la música una eina d'aprenentatge social i de valors basats en la defensa dels orígens culturals, de la llibertat, de la justícia i de la terra. Terra és, precisament, el nom d'un dels seus temes més coneguts, convertit ja en tot un himne per a molts joves vallencs i catalans. Maitips a les escoles és un projecte que tant de bo tingui continuïtat, a Valls i altres municipis.

D'entre els concerts més destacats i que els Maitips recorden especialment, hem de parlar de la seva participació a les Festes de Santa Úrsula de Valls, quan van tocar al Casal Popular la Turba. També han participat a les Festes de Gràcia de Barcelona i han passat pel programa Buscant la Trinca de TV3. No obliden el Festival Extraradi de Canal Reus, aquest mateix any. I abans deia que els Maitips són profetes a la seva terra, però el cert és que ho són no només a Valls. Un exemple és l'èxit assegurat dels seus concerts a Euskal Herria; en destaquen especialment el Gazte Eguna de Larrabetzu.

L'Albert, el Xavi, el Jaume, el Maxi, el Roger i el David són els membres del grup. El David, guitarra i veu, ens parla en nom del grup.

L'any 2003 vau presentar la vostra maqueta i dos anys més tard us vau autoeditar el vostre primer treball Dos de nou. L'any 2009, la discogràfica Baga-Biga llença al mercat el vostre treball Així és la vida. El orígens de Maitips, però, cal cercar-los molt abans. "Des de ben petits, quan encara cursàvem l'EGB, tres dels components actuals de Maitips (Xavier, Roger i jo mateix) ja ens vam apassionar per la música quan un mestre ens va oferir la possibilitat d'aprendre a tocar la guitarra en hores extraescolars. A partir d'aquí, quan ja començaven a sonar, mig bé, alguns acords de la guitarra, fèiem algunes adaptacions de lletres a cançons conegudes. Aquest fet ja ens començava a despertar quelcom en el nostre interior i començàvem a construir el somni de fer un grup de música". I allò va tenir continuïtat a l'institut: "Sí, allà vam tenir l'oportunitat d'assistir a algun concert de grups vallencs i ens passàvem tot el bolo en un lateral de l'escenari bocabadats de com tocaven la bateria i com posaven distorsions a les guitarres. Això ens motivava molt i ens empenyia a intentar formar un grup".

I, és clar, va arribar el moment de fer un pas endavant: "Amb el pas del temps i amb les experiències viscudes, el Roger es va decidir a comprar una bateria i el Xavi va passar-se de la guitarra espanyola al baix elèctric i, així, ja fèiem les primeres notes desafinades a les golfes de cal Roger. Poc a poc, de forma autodidacta, vam començar a fer les nostres pròpies cançons i, alternant-les amb algunes versions senzilles, passàvem les tardes d'estiu. A partir d'aquí el grup ha anat evolucionant en molts sentits, i consolidant-se fins a l'actualitat."
Però el temps ha anat passant i, de vegades, resulta inevitable preguntar-se per les expectatives que en un principi tot grup es planteja i si, aquestes, s'han anat complint: "Sí, per a nosaltres, les expectatives en les que pensàvem en els inicis de Maitips s'han complert del tot. Quan començàvem a somiar en la formació d'un grup musical, no ens pensàvem en cap cas arribar a traure un disc firmat amb un segell discogràfic. Tot i així, el que ens motiva a seguir endavant és anar creant noves expectatives en el dia a dia, avançant i motivant-nos a millorar en cadascun dels passos que fem".
I que és allò que us resulta especialment gratificant? "Una de les gratificacions més importants és el fet de després d'haver treballat tant, arribar a escoltar una cançó teva en algun mitjà de comunicació i veure com la gent valora aquest treball, ja sigui amb crítiques o veient-los ballar i cantant alguna cançó des del públic. També és gratificant poder gaudir de nosaltres mateixos, ja que a part de tenir aquesta afició musical, som una colla d'amics de tota la vida i estem molt ben avinguts, tant en la música com en els aspectes personals." I algun moment especial? "És difícil destacar un o alguns moments en especial, ja que la experiència que estem vivint ens aporta moltes alegries de forma continuada, però podríem destacar l'enregistrament del nostre primer disc, ja que és un pas molt important per a qualsevol grup. El fet de posar a prova les teves habilitats en un estudi entre professionals de la música i moltes vegades persones que han estat referents musicals des de jove, és quelcom que omple de satisfacció. Un altre moment a destacar ha estat poder arribar a fer un projecte educatiu pels nens i nenes del nostre poble, ja que ha estat un concert molt especial, amb un públic molt diferent a l'habitual però que ens ha plasmat d'una manera molt gratificant la seva il•lusió."

I a l'hora de crear, tots hi participeu? "En certa manera sí, però cadascú té unes habilitats més concretes a l'hora de desenvolupar un tema. Un aporta la idea, després un altre farà un arranjament de vents més acurat a la melodia proposada, un altre farà la lletra i entre tots farem la pre-producció pel que fa a estructuració de les diferents parts de la cançó. Però sí que és cert que cadascú posa de la seva part en la composició del tema. Tots ens el fem nostre i ens satisfà la nostra participació conjunta".
I quan penseu en un nou projecte, què té més pes: el que vol el vostre públic o allò que a vosaltres us ve de gust fer en aquell moment? "En aquest sentit tenim molta sort ja que fem la música que ens agrada i percebem que a molta gent que ens segueix també els hi agrada. Tot i així, en el moment de plantejar-nos un nou projecte, intentem valorar i reflexionar sobre totes aquelles crítiques que les persones del nostre entorn ens han proposat. D'aquesta manera intentem buscar un equilibri entre el que ens motiva tocar i allò que volem transmetre perquè arribi d'una forma satisfactòria al nostre públic."
Us heu plantejat què aporta socialment el vostre treball? "Potser conscientment no ens ho hem plantejat, però ens agradaria fer referència a l'experiència del projecte educatiu que hem desenvolupat recentment a les escoles, ja que hem transmès una sèrie de valors, sentiments i reivindicacions de la societat. Així com nosaltres intentem plasmar aquestes idees al públic en general, ha estat molt gratificant poder atansar l'eina de la música a una societat tant jove com alumnes de primària i secundària, sempre amb l'esperit de voler millorar la societat quant a valors i drets que totes les persones del món, sense cap mena de dubte, haurien de poder gaudir."
I dificultats, n'hi ha? "Tenint en compte que no som músics professionals i que els orígens del grup es basen en una colla d'amics, moltes vegades ens trobem amb una sèrie de limitacions musicals que al mateix temps que ens limiten el desenvolupament creatiu ens motiven per millorar com a músics individualment i col•lectivament." Ja, però, com a creadors culturals... "Com a creadors culturals podríem dir que tenim la sort de tenir uns ideals força clars que intentem plasmar a la nostra música. La prova d'això la trobem en que la gent que ens recolza i segueix se sent identificada envers la nostra identitat."
A l'hora de crear segur que hi ha algun moment especialment important o que genera certes dificultats. "Partint de la base que el que fem és el resultat d'una sèrie d'etapes de les quals totes tenen la seva part d'importància, voldríem destacar la rellevància que té la composició de lletres i música, ja que és l'arrel del projecte Maitips. Altres aspectes poden ser molt importants segons el moment en que es trobi el grup en una etapa concreta, com ara els assajos en època de concerts, la producció de cançons quan hem d'enregistrar un disc, les diferents gestions 'burocràtiques', etc."Arribats a aquest punt, només us puc dir que és una satisfacció poder comptar amb gent tan implicada socialment i que, a més, fa un treball creatiu de qualitat, com és el vostre cas. Amb vosaltres és clar que la música adquireix una altra dimensió més enllà de l'aspecte merament lúdic. "El cert és que estem molt contents que la gent s'interessi pel projecte Maitips; ens agrada molt poder col•laborar en qualsevol iniciativa popular, independentment de si és musical o no."
Gràcies, Maitips. "Moltes gràcies!"

dilluns, 31 de maig del 2010

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana.


Les paraules són una forma d'acció,
capaces d'estimular el canvi.

Ingrid Bengis,
escriptora i professora nord-americana
(1944)

diumenge, 23 de maig del 2010

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana


L'obligació és esclava.
El desig és lliure.

(Aquesta és meva...)

diumenge, 16 de maig del 2010

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana


La memòria sap fer mal,
ataca sempre pel flanc més dèbil,
busca el moment en què tens la guàrdia baixa
per minar-te la resistència.

Ramon Solsona

dissabte, 8 de maig del 2010

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana


Si exageréssim les nostres alegries
en la mateixa mesura
que fem amb les nostres tristors,
els nostres problemes perdrien importància.

Anatole France

dilluns, 26 d’abril del 2010

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana


Vaig malbaratar el temps
i ara el temps
em malbarata a mi.

W. Shakespeare

dilluns, 12 d’abril del 2010

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana


Vèncer sense perill
és guanyar sense glòria.

Sèneca

dijous, 1 d’abril del 2010

CAL·LIGRAFIA. L'obra del mes



Aquest text és del grup català MAITIPS. A mi, les seves lletres m'encanten... Pel que fa a l'alfabet, he mirat de transmetre el seu estil: sense artificis, clar, potent, vital... Aquest alfabet no el trobarem a cap llibre, és de creació pròpia, i s'anomena... MAITIPS ALFABET!!! :)

diumenge, 21 de març del 2010

CAL·LIGRAFIA. Més samarretes...



L'Alba és adolescent, li agrada el lila, juga a bàsquet...



La Júlia té tres anys i li encanta anar a l'escola...



El Jordi és professor... Aquest alfabet és molt antic...



Aquí hi diu Amèlia, en la llengua dels elfs...

diumenge, 14 de març del 2010

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana


El que ja ha après prou,
no ha après res.

Elias Canetti, escriptor búlgar d'origen sefardita en llengua alemanya

diumenge, 7 de març del 2010

CAL·LIGRAFIA. L'obra del mes



Aquest és el text que la Lídia, la guanyadora del sorteig, va escollir. Les dues darreres frases quedaven fora de les 50 paraules que demanava en un principi com a límit, però em va saber greu, i aquí està...


Sabeu llegir entre línies? :)

dijous, 4 de març del 2010

SORTEIG del TERCER ANIVERSARI


Comuniquem que en el sorteig del tercer aniversari d'aquesta casa, l'atzar ha fet que la premiada fos la LÍDIA!!!

Properament ens posarem en contacte amb tu per escollir text, lletra, colors, suport... :) L'ENHORABONA!!!

diumenge, 28 de febrer del 2010

Patchwork. Una tilda.



Aquestes nines grassonetes les dissenya la noruega Tone Finnanger i es diuen TILDES, n'hi ha de ben diferents...
Jo vaig triar aquesta, que és la banyista antiga, fixeu-vos en el passador dels cabells, l'agulla de pit... :)

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana



La major minusvalia
és frenar els propis sentiments.

Icíar Bollaín.

dijous, 18 de febrer del 2010

INVERTIR en EDUCACIÓ, INVERTIR en FUTUR

Aquest article es publica avui al blog SENSE EMBUTS, al setmanari de l'Alt Camp El Vallenc, al Facebook i aquí, com a mostra de recolzament a aquest grup musical i a les seves iniciatives, tots sou convidats a fer-vos-en ressò.

Expressar-se mitjançant la cançó, conéixer els instruments que integren un grup musical i saber el procès d’enregistrament d’un disc són alguns dels objectius que assoliran sens dubte els alumnes dels centres que s’han adscrit al projecte “MAITIPS A L’ESCOLA”, de la mà dels integrants d’aquest grup vallenc.




Des de la combinació de diferents estils musicals – ska, reggae i rock – MAITIPS aposten per desvetllar aprenents de músic i també i sobre tot, aprenents de persona, i ho fan des d’un àmbit motivador pels adolescents com és la música. Amb una qualitat musical indiscutible i una gran professionalitat, MAITIPS plantegen temes actuals que no admeten la imparcialitat.

Des del respecte per la cultura i els orígens, des de la defensa de la justícia, la llibertat i la vida, les seves lletres busquen provocar les actituds, els fets i els valors dels que la nostra societat actual està tan mancada. L’esperit combatiu, la valentia i la sinceritat també juguen amb ells a fer cançons. MAITIPS canten en català i en basc, i els hem pogut veure en diversos programes televisius com ara TVist o Buscant la Trinca.




Al llarg de cinc sesions, els escolars coneixeran els membres, els instruments i les cançons de MAITIPS. Composaran, aprendran a enregistrar, i finalment, compartiran escenari amb ells, interpretant les composicions que hauran fet a classe, en un concert el dia 18 de maig al Centre Cultural de Valls.



Un bon esperó per al jovent vallenc, que indubtablement gaudirà de la proposta. Des d’aquí volem fer arribar el nostre agraiment tan a MAITIPS com a les institucions que tenen cura dels nostres plançons, perquè com a mestres, sabem del cert que invertir en educació és invertir en FUTUR.

Lídia i Montse

diumenge, 14 de febrer del 2010

SORTEIG del TERCER ANIVERSARI


En agraïment a totes aquelles persones que segueixen el blog, he pensat tenir-vos un detall. Farem un sorteig i qui guanyi, podrà escollir una frase (màx.50 paraules) i li escriuré en cal·ligrafia antiga, amb l'alfabet que prefereixi.

Per participar és molt fàcil. Simplement es tracta de deixar un comentari en aquest post. Aquelles persones que tingueu blog, si voleu, podeu ficar un enllaç del sorteig en la vostra pàgina, tot i que no és una condició obligatòria per participar. Si no teniu blog, podeu participar deixant una adreça de correu electrònic per poder-me ficar en contacte amb vosaltres en cas de que guanyeu.

Què us sembla?

divendres, 12 de febrer del 2010

M'ha passat per alt...


Vet aquí que dimarts dia 9, aquesta casa va celebrar el seu tercer aniversari, però a la mestressa li va passar per alt...
Encara que sigui amb retard, rebeu el meu agraiment per acompanyar-me durant aquest temps, i per comentar-me els posts...
Tot un plaer estar amb vosaltres!!!

diumenge, 7 de febrer del 2010

CAL·LIGRAFIA. L'obra del mes



Alfabet semiuncial irlandés, sobre una dessuadora. El text és una màxima llatina que fa anys que m'agrada... (No sé si us ho he dit mai, però el llatí m'al·lucina).
La traducció vndria a ser alguna cosa així com ara... Des del fons del cor, molt sincerament...

dimecres, 3 de febrer del 2010

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana


Amor no és deixar la teva felicitat
en mans d'un altre.

Soledad Villamil

diumenge, 24 de gener del 2010

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana


Hem de gastar les hores sense reservar-ne res.
Només així ens curarem del dolor de la mort,
encara que no puguem curar-nos de morir.

R. Gómez de la Serna

divendres, 22 de gener del 2010

Patchwork. Mantetes.

I després aquest monogràfic sobre MAITIPS, tornem a les seccions habituals d'aquesta casa...
Avui us ensenyo les mantetes per peus de llit que he fet aquest Nadal... Totes eren per regalar...
Les he posat al terra del rebedor perquè es puguessin veure millor...